Denominació d'Origen

Do Terra Alta

Any de fundació: 1982
Superficie total: 6.100 hectàrees
Producció total: 38 milions de quilos (2020)
Número de cellers: 61

Història

Els Costums d'Orta (1296) i de Miravet (1319) ja regulaven la venda del vi de la comarca. Però no va ser fins a finals del segle xix que es va generalitzar el conreu de la vinya. Amb la plaga de la fil·loxera, va augmentar la demanda de raïm de la DO Terra Alta per part dels productors, primer els francesos i després de les comarques veïnes que avui són la DO Tarragona i DOQ Priorat.

A principis del segle XX l'organització de cooperatives va ser un revulsiu. Avui onze del dotze municipis de la denominació disposen d'un celler cooperatiu. Destaquen pel seu valor arquitectònic els cellers modernistes del Pinell de Brai i de Gandesa, obra de l'arquitecte Cèsar Martinell. El 1982 es va constituir el Consell Regulador de la Denominació d'Origen.

Perfil de vins

La DO Terra Alta defineix el seus vins con un binomi perfecte entre cos i ànima. La garnatxa blanca és la varietat que li dona una major singularitat amb uns colors grocs plens de matisos que oscil·len des del pàl·lid fins el daurat, amb un nas molt subtil i, sobretot, per la seva alta densitat en boca. El seus sòls tenen com a denominador comú la seva riquesa en calcària i pobresa en matèria orgànica. El catàleg de sòls classifica fins a 17 perfils, d'entre els que destaca el panal.

Disculpeu les molèsties.

Torneu a cercar-ho

Clima

El clima 'mediterrani d'interior' és un dels factors que marquen tant les varietats com la personalitat dels seus vins. Amb una climatologia en la que destaca una abundant insolació I una pluvionetria escassa. A remarcar dues particularitats més: un equilibri singular entre els dos vents dominants, el cerç i les garbinades (marinades de components Sud) i un hivern fred que apunta cap a una certa continentalitat.

Varietats

Cinc varietats conformen el 75% de la vinya plantada a la DO: Garnatxa Blanca, Garnatxa Negra, Garnatxa Peluda, Macabeu i Samsó. Pel que fa la resta de varietats de raïm classificades, en caràcter general, les característiques del terrer fan que siguin d’època de maduració mitjana i tardana les que permeten desenvolupar la viticultura característica de la zona de producció en emplaçaments no tradicionals.

Durant els darrers anys s'està fent una tasca meritòria de recuperació de varietats autòctones, com ara la Morenillo, autoritzada finalment la primavera de 2020.